La nostra prehistòria es divideix en diferents periodes: el paleolític, el mesolític i el neolític.

Paleolític significa “pedres antigues” i es divideix en tres etapes.

Paleolític inferior (2 000 000-120 000 aC). Hi trobem l’Homo habilis i l’Homo erectus. El primer va obtenir i va fabricar els primers instruments, tot i que recentment es creu que ja l’Australopithecus, molt toscament, era capaç de tallar algunes pedres i, per tant, de crear instruments. L’Homo habilis colpejava còdols per una sola cara fins a obtenir una forma tallant, creant les anomenades destrals de mà. L’Homo erectus va millorar aquestes destrals en fer-les bifacials (amb dues cares tallants) i va descobrir la utilitat del sílex, una pedra molt fàcil de treballar i molt afilada. Cap al 300 000 aC es va aconseguir mantenir el foc.

Paleolític mitjà (120 000-45 000 aC). Hi trobem l'home de Neandertal (Homo sapiens neanderthalensis) . Aquest ja fabricava estris especialitzats com rascadors, puntes de llances i perforadors , i sabia encendre foc.

Paleolític superior (45 000-10 000 aC). L'home de Cromanyó (Homo sapiens sapiens) va perfeccionar el treball del sílex i va crear un seguit d’estris amb ossos i banyes: punxons, arpons, hams, peces de collarets, pintes, agulles i propulsors de javelines. Hom considera que es van domesticar els primers gossos.

Mesolític significa “etapa entre dues edats de pedra” (el paleolític i el neolític).

El mesolític es correspon amb el desglaç de l’última glaciació, cap al 10 000 aC. A causa del canvi climàtic, els grans mamífers van emigrar al nord i l’abundosa vegetació va minvar. L’ésser humà va haver d’aprendre a subsistir amb el que quedava al seu nou entorn i, de ben segur, va comprendre que el medi natural podia ser insuficient per a subministrar-li aliment.

Neolític significa “pedres noves” i es caracteritza pel pas de la vida nòmada de recolecció i de caça, a una vida sedentària, on els humans obtenen l'aliment amb la ramaderia i l'agricultura.

Què ha permès aquest canvi? Sen's dubte l'observació del medi i dels cicles de la natura els permeten fer allò tan màgic de plantar una llavor i esperar a què doni fruit. Això comporta coneixements, però també creences. Al poblat, la vida ha d'estar organitzada, les tasques es reparteixen, es protegeix el grup de possibles depredadors i es comparteixen els recursos. L'equilibri amb la natura és la clau de la supervivència. La vida dels humans s'ha fet rica i, alhora, complexa.