Decodificació

Malgrat que es coneixen més o menys les equivalències fonètiques del signari ibèric amb l'alfabet llatí, estudiades per Gómez Moreno a partir de les monedes bilingües, hem entrat al segle XXI i la llengua ibèrica segueix envoltada de misteri, es resisteix a deixar-se desxifrar i, encara avui, no se sap quina és la seva filiació. Hi ha qui la vincula amb el basc, altres prefereixen orígens més remots i diuen que els ibers provenen del Caucas. De fet, però, l'arqueologia ha demostrat que hi ha un continuum de la població des de l'edat del bronze i que els ibers són els habitants autòctons dels Països Catalans.

El desxiframent del signari, fet als anys 20 per Gómez Moreno, es considera encara vigent per l'escriptura nord-oriental o iber llevantí, però presenta seriosos dubtes per les varietats meridional i pel tartessi.

Encara hi ha moltes incerteses, no tant pel que fa a conèixer l'equivalència aproximada de cada signe, com per saber com sonava realment un signe. Coneixem aproximadament l'inventari de sons, però no sabem quina oposició hi havia entre caràcters fonètics del mateix grup:

Laterals: hi ha dues laterals, una és /L/ però l'altra tant pot ser una /LL/ con una /LT/.
Sibilants: l'oposició es considera sorda i sonora, però podria ser fricativa/africada o alveolar/palatal.
Vibrants: es creu que eren simple i doble RR, però podrien presentar alternativa simple/alveolar (r francesa).
Nasals: hi ha /N/, una altra pot ser /M/ (poc freqüent) i un signe /Y/ interpretat com a NA= vocal nasal (molt freqüent a la zona nord-oriental, especialment a la zona de València).
Oclusives: no està resolt l'inventari de sons, hi ha signes no identificats que no se sap si podrien representar l'oposició sorda/sonora o marcar l'oposició fortis/lenis (com en àrab).

Veiem la decodificació del signari segons Gómez Moreno i segons Javier Velaza:

Gómez Moreno	Javier Velaza

La metodologia actual d'estudi es basa en la transliteració a l'alfabet llatí dels textos originaris, fet que comporta múltiples errors perquè no són llengües del mateix tronc i no hi ha correspondències biunívoques.

Dificultats i riscos del sistema de transliteració a l'alfabet llatí:

Els signes ibers presenten una variabilitat important que a vegades els fa de dubtosa interpretació.
La transliteració a l'alfabet llatí és inexacta i no té en compte la variabilitat del signari.
El llatí tenia molt poques consonants: no coneixia ni fricatives, ni africades, ni palatals, ni moltes de les articulacions alveolars, palatals i velars que coneixien les llengües dels substrat preromànic.
Hi ha molta informació gràfica complementària que també s'ignora i que podria ser important (dibuixos, punts, paraules ratllades)

Webmistress: Núria Delgado.