Al litoral mediterrani de la península, des del Llenguadoc fins l'Andalusia oriental, es va fer servir l'escriptura ibèrica. L'àrea s'eixampla fins el territori aragonès actual.
No sempre coincideixen els territoris on es parlaven les llengües amb les escriptures que es feien servir. Per això, les equivalències entre llengües i escriptures no són unidireccionals:
Tenim, doncs, tres signaris per a una sola llengua i tres llengües escrites amb un mateix signari.
El més extens, el signari ibèric, presenta dues varietats: el nord oriental (anomenat ibèric clàssic o llevantí) i el meridional (que presenta influències del tartessi).
 |
 |
 |
Webmistress: Núria Delgado.
