Poblats Ibèrics

Urbanisme, poblats i sistemes constructius de la cultura ibèrica

A l'Edat de Ferro, al nord-est de la península hi havia una estructura consolidada d'assentaments escampats per tot el territori i de diverses dimensions. Els nuclis de primer ordre eren poblats fortificats de manera monumental, amb una superfície d'entre 8 i 15 Ha. A partir d'aquests nuclis principals, i intercomunicats a través de rutes comercials, hi havia assentaments de segon ordre, poblats més petits d'unes 2 a 4 Ha. Finalment, els de tercer ordre constituïren estructures més reduïdes, amb una superfície de 0,5 a 1 Ha i que serien ciutadelles, granges o petits nuclis rurals i fortaleses de control del territori, és a dir, centres especialitzats.

L'estructura dels poblats s'adaptava a les característiques del terreny i condicionava el traçat dels carrers. La tipologia variava segons es tractés de poblats situats als cims de petits turons, al vessant o a la plana. La planta habitual era un mur perimetral amb cases adossades a la muralla i separades amb parets mitgeres, agrupades en illes dividides per carrers. A partir del segle VI aC es troben traçats ortogonals més complexos.

Les cases, construïdes directament sobre la roca, tenien els fonaments i base dels murs fets de pedra. La part superior dels murs i les parets eren de tova (barreja d'argila, sorra, aigua i palla). També es feien tàpies (barreja d'argila, sorra i pedres) que s'emblanquinaven amb calç per impermeabilitzar-les. De vegades, les parets es decoraven. Les cases podien ser d'una sola planta o de dues plantes. Les teulades eren un embigat de fusta, branques i canyes recobert amb argila, tot i que també utilitzaven l'argamassa per a impermeabilitzar els sostres, els quals podien ser plans o inclinats a una o dues aigües per facilitar l'evacuació de la pluja. Els ibers tenien sofisticats sistemes de recollida d'aigües subterrànies i superficials, un bon exemple es pot veure al poblat del Molí de l'Espígol. Als poblats més antics, segle VII aC, els habitatges tenien una sola estança en què es desenvolupaven totes les funcions. Més endavant trobem habitatges amb diverses estances amb funcions diverses: cuina, zona de descans, zona d'emmagatzematge, àrees de treball.

Tribus i principals jaciments

Les fonts gregues i llatines parlen d'una ètnia ibèrica composta per diferents estructures tribals. Al sud-est i al llevant peninsular descriuen elits de poder que controlaven la producció i el comerç de diversos poblats fortificats. En canvi al nord-est els poblats estaven regits per senats formats per consells d'ancians o pels membres més destacats dels grups gentilicis.

mapa

Llista de poblacions ibèriques de Catalunya

Les principals tribus ibèriques costaneres, de nord a sud, eren:

sordons i elisiceus, al Rosselló i al Llenguadoc, França. Els jaciments més importants són:
- poblat fortificat de Pech Maho, Sigean, Aude (S. VI - III aC.)
- poblat fortificat, necròpolis i camps de sitges d'Enserune (S. VI aC. - I dC.)
indigets o indikets, al golf de Roses i fins als Pirineus ocupant les comarques gironines de la Selva, l'Empordà i el Gironès. Els jaciments més importants són:
- poblat fortificat de Mas Castellà i camps de sitges, Pontós, Alt Empordà (S. V - II aC.)
- ciutat ibèrica d'Ullastret del Puig de Sant Andreu, poblat Illa d'en Reixac i necròpolis de Puig d'en Serra, Baix Empordà (S. VII - II aC.)
- sitges i poblat de Sant Sebastià de la Guarda, Palafrugell, Baix Empordà (S. V - I aC.)
- poblat fortificat Punta del Castell, Palamós, Baix Empordà (S. VI - I aC.)
- poblat fortificat de Puig Castellet, Lloret de Mar, La Selva (S. IV - III aC.)
laietans, a la zona costanera des de la Tordera fins el Llobregat ocupant les comarques del Maresme i el Barcelonès; la depressió prelitoral del Vallès i el Baix Llobregat fins el nord del Garraf. Els jaciments més importants són:
- poblat fortificat de Puig Castellar, Santa Coloma de Gramanet, Barcelonès (S. VI - II aC.)
- poblat fortificat de Turó d'en Boscà, Badalona, Barcelonès (S. VI - I aC.)
- poblat de la Penya del Moro, Sant Just Desvern (S. VIII - IV aC.)
- poblat del Turó de Ca n'Olivé, Cerdanyola, a la serra de Collserola, Vallès Occidental (S. VI - 50 aC.)
- sitges i poblat fortificat del Turó del Vent, Llinars del Vallès (S. IV aC.)
- poblat fortificat de Burriac, Cabrera de Mar (S. VI - I aC.)
cossetans o kessetans, a l'Anoia, el Penedès, el camp de Tarragona i l'àrea costanera del Garraf i el Tarragonès. Els jaciments més importants són:
- poblat fortificat de Sant Miquel d'Olèrdola, Alt Penedès (S. VIII - I aC.)
- ciutadella de Les Toixoneres, Calafell, Baix Penedès (S. VI - II aC.)
- poblat de Darró, Vilanova i la Geltrú, el Garraf (S. V - II aC.)
ilercavons o ilercaons, a tot el curs baix de l'Ebre a partir de Mequinensa, la conca del Matarranya, el Montsià i la costa de llevant fins a Castelló. Els jaciments més importants són:
- poblat fortificat del Castellet de Banyoles, Tivissa, Ribera d'Ebre (S. IV - II aC.)
- poblat fortificat del Castellot de la Roca Roja, Benifallet, Ribera d'Ebre (S. VI - II aC.)
- necròpolis i poblat fortificat del Coll del Moro, Gandesa, Terra Alta (S. VIII aC. I dC.)
- poblat de Tossal del Moro, Batea, Terra Alta (S. VII - III aC.)
- poblat fortificat de la Moleta del Remei, Alcanar, Montsià (S. VII -II aC.)
- poblat fortificat de Sant Antoni el Pobre, Calaceit, Matarranya, Terol (S. V - I aC.)
- poblat fortificat i necròpolis de Puig de la Nao, Benicarló, Baix Maestrat (S. VI - IV aC.)
- poblat fortificat del Puig de la Misericòrdia, Vinaròs, Baix Maestrat (S. VII - II aC.)
edetans o esdetes, a la plana litoral del sud de la província de Castelló i la costa valenciana fins el riu Xúquer. La capital fou Edeta (Llíria) tot i que la ciutat més important fou Arse (actual Sagunt). Al sud dels edetans hi havia els contestans, ocupaven el litoral llevantí fins al riu Segura i les províncies de Múrcia i Albacete. Hi ha jaciments tan importants com els poblats de la Serreta, a Alcoi i el de la Bastida de les Alcusses, a Moixent; els santuaris del Cerro de los Santos, a Montealegre (Albacete) i El Cigarralejo, a Mula (Múrcia); la necròpolis de los Villares, a Hoya Gonzalo (Albacete), entre molts d'altres.

Les principals tribus ibèriques de l'interior eren:

ilergets, a la major part de les comarques lleidatanes: l'Urgell, el Segrià i la Noguera; també a les conques dels rius Segre i Cinca des dels Pirineus fins l'Ebre, a l'actual Aragó. Els jaciments més importants són:
- poblat fortificat Molí d'Espígol, Tornabous, l'Urgell (S. VI-II aC.)
- la fortalesa d'Els Vilars d'Arbeca, Les Garrigues (S. VII-IV aC.)
- poblat fortificat de Genó, Aitona, el Segrià (bronze S. IX aC.)
ausetans, a les terres de l'interior a l'actual comarca d'Osona, és a dir la plana de Vic, part del Gironès i les Guilleries. Els jaciments més importants són:
- poblat fortificat Turó del Montgròs, El Brull, Osona (Bronze final - I aC.)
- poblat fortificat del Casol de Puigcastellet, Folgueroles (S. III aC.)
- poblat fortificat de l'Esquerda, Roda de Ter, Osona (S. VIII - I aC.)
lacetans, al llarg del curs del riu Llobregat a les comarques del Bages, la Segarra i el Solsonès. El jaciment més important és el poblat fortificat El Cogulló, Sallent (S. VII - I aC.).
bargusis o bergistans, a la zona de Berga. El jaciment més important és el poblat de Sant Miquel de Sorba, Montmajor, Berguedà (S. VI - III aC.).

Altres tribus mencionades a diverses fonts són els sedetans, a la vall mitjana de l'Ebre des de la desembocadura del Jalón fins la del Aguas Vivas, el principal jaciment dels quals és el poblat fortificat Cabezo de Alcalá, Azaila, Terol (S. IV - I aC.); els suesetans, situats entre els sedetans i els ilergets arribaven fins el territori pirinenc on trobem els airenosins, els andosins i els ceretans a les valls actuals Vall d'Aran, Andorra i Cerdanya respectivament. També hi ha una tribu anomenada castellans que se situa a l'àrea de la Garrotxa.

Pel que fa als ibers meridionals, es coneixen les tribus dels bastetans, oretans, turduls i turdetans.

A través del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC) s'ha muntat La Ruta dels Ibers. Inclou 17 jaciments ibèrics musealitzats, estructurats en 7 itineraris. Pots veure la relació a:

Ruta dels Ibers

MAPES DE LA CATALUNYA IBÈRICA

Cliqueu sobre les imatges dels mapes per a obrir-los o guardar-los. Si no disposeu del Google Earth, cliqueu aquí per descarregar-vos-el gratuïtament. Si no voleu instal·lar el programari, podeu veure una versió més simplificada dels mapes aquí.